Relat curt. Els viatgers i el pagès

Et vull explicar un relat curt que m’ha quedat gravat a la memòria des que me’l van explicar. És curiós com en un relat tan breu es pot transmetre tanta saviesa i coneixement.

El relat dels viatgers i el pagès

Un viatger es va trobar amb un pagès ancià que es trobava treballant al seu camp al costat de la carretera. Desitjant poder descansar una mica els peus, el viatger va saludar l’ancià, que semblava prou feliç per redreçar l’esquena i parlar una estona.

“Quin tipus de gent viu a la propera ciutat?” va preguntar el desconegut.

“Com eren les persones d’allà on vens?” va respondre el pagès, responent la pregunta amb una altra pregunta.

“Van ser molt dolents. Tots eren problemes, eren mandrosos i la gent més egoista del món, no es pot confiar en cap d’ells. Estic content d’haver marxat del poble”.

“És així?” -va respondre el pagès. “Bé, em temo que trobareu el mateix tipus de gent a la propera ciutat”.

Desil·lusionat, el viatger va continuar el seu camí i el pagès va tornar al seu treball.

Un temps després, un altre desconegut, procedent de la mateixa direcció, va saludar el pagès i es va aturar per xerrar una mica.

“Quin tipus de gent viu a la propera ciutat?” va preguntar.

“Com eren les persones d’allà on vens?” -va respondre el pagès una vegada més.

“Eren les millors persones del món. Treballadors, honestos i simpàtics. Em sap greu deixar-los enrere”.

“No et preocupis”, va dir el pagès. “Trobaràs el mateix tipus de gent a la propera ciutat.”

Conclusió del relat curt

Aquesta petita història reflexa molt bé com sempre hi ha dues versions (o visions) de la mateixa història.

Els dos viatgers venien del mateix poble, segurament havien tingut contacte amb la mateixa gent i tanmateix han viscut experiències tan diverses.

Quantes vegades ens queixem del que ens passa? De la gent que tenim al nostre voltant, els companys de la feina, la nostra parella, el veí… tots són culpables de la nostra misèria, dels nostres problemes i maldecaps. Si et pares a reflexionar una mica quan tens un d’aquests dies sovint l’actitud dels altres és només el reflex d’allò que tu resplendeixes, del teu humor, de la teva energia.

El relat curt que ens ocupa ens ve a dir dues coses: el que trobem a l’exterior depèn de com nosaltres actuem i també d’en quines coses ens enfoquem. Si vols veure el negatiu, veuràs cada cop més negativitat. Però pots donar-li la volta i enfocar-te en el positiu, en aquest cas trobaràs cada vegada més actes i persones positives al teu voltant.

Amb quin dels dos viatgers t’identifiques millor?