Patrons de comportament: Un forat al camí

Les persones utilitzem patrons de comportament i de pensament. Tot i que assumim aquests patrons de comportament per a fer la vida nostra vida més còmoda i senzilla, de vegades alguns d’aquests patrons no sempre ens són útils. Així que patrons de pensament o comportament que han estat útils en el passat poden ser un problema avui en dia i convindria identificar-los per canviar-los. De vegades però no és tan fàcil canviar aquests patrons, tot i que és possible fer-ho.

Canviar patrons de comportament

Et vull compartir un poema de la cantant, actriu i autora nord-americana Portia Nelson, que porta el títol “Autobiografia en cinc capítols”. Aquest poema demostra que un canvi de comportament normalment no es produeix de la nit al dia, sinó que necessita temps. Abans de tot hem de prendre consciència de la situació, dels nostres patrons de comportament i del pensament disfuncional, per a després treballar i practicar pensaments i comportaments alternatius fins que siguem capaços d’agafar un camí o patró diferent.

El poema també aborda el tema de la culpa. Sovint solem culpar als altres de la nostra situació, de la nostra desgràcia. Però tot i que altres poden haver contribuït a la nostra situació, les culpes no acostumen a ser massa efectives. No podem canviar els altres, només podem canviar nosaltres mateixos, els nostres pensaments i comportaments.

I

Vaig caminant per un carrer.
Hi ha un forat profund a la vorera.
Caic en ell.
Estic perdut.
Estic sense esperança.
No és culpa meva.
Dura una eternitat sortir-ne.

II

Camino pel mateix carrer.
Hi ha un forat profund a la vorera.
Faig que no ho veig.
Torno a caure.
No puc creure que torni al mateix lloc.
Però no és culpa meva.
Encara trigo molt a sortir.

III

Camino pel mateix carrer.
Hi ha un forat profund a la vorera.
El puc veure.
Torno a caure… per costum.
Els meus ulls estan oberts. Sé on sóc
És culpa meva.
Sortiré de seguida.

IV

Camino pel mateix carrer.
Hi ha un forat profund a la vorera.
Hi dono voltes.

V

Camino per un altre carrer.

El poema, essent tan senzill, està carregat de contingut i és difícil no sentir-se identificat. El primer problema és reconèixer que hi ha un forat. Quin és el teu forat? Potser un procés una mica dolorós, però no hem de sentir vergonya o culpa pels errors que hem comès. Els errors ens ajuden a créixer, a madurar i a aprendre cada dia. És molt important perdonar-nos a nosaltres mateixos. Perdonar-te és acomiadar-te de l’esperança que el passat hauria pogut estar diferent. No podies fer-ho d’una altra manera perquè si haguessis pogut ho hauries fet. A més no pots canviar el passat. Perdona’t i escull un nou camí pel qual caminar.

Et sona familiar? Tendeixes a caure al mateix forat una vegada i una altra? O potser estàs en alguna altra de les fases del poema?