Residu zero: un estil de vida sense brossa

Viure un estil de vida segons la filosofia residu zero vol dir bàsicament viure sense produir brossa i sense malbaratar matèries primeres.  Els camins utilitzats són la negació del consum, la prevenció de residus, les reparacions, la reutilització, el reciclatge i el compostatge.
L’estratègia residu zero es resumeix en la frase: el millor residu és aquell que no es genera.

Orígens del moviment residu zero

Tot i que afortunadament sempre hi ha hagut gent que viu aplicant un model de consum responsable, durant els anys 1998 i 2002 el moviment del residu zero assoleix més força i popularitat.  Durant aquesta època apareixen per la zona de Colorado (Nord Amèrica) diverses comunitats que viuen aplicant aquest model. L’any 2002 es va fundar també l’Aliança Internacional Residu Zero (Zero Waste International Alliance (ZWIA)) per tal d’establir estàndards globals per al desenvolupament de zero residus.

Des d’aleshores es poden trobar milers de seguidors, blogs i llibres arreu del món al voltant del tema residu zero (zero waste, en anglès). Des de guies per a principiants fins a increïbles experiències relatades pels usuaris més radicals, per a solters o famílies senceres.

Residu zero viure sense generar residus

Per què l’estratègia residu zero?

Si mirem les dades de l’idescat, cada català produeix 496,4 kg de brossa per any. Segons l’estadística europea, el país que més brossa produeix a Europa és Dinamarca amb una mitjana per persona de 777 kg/any i el que menys en produeix és Romania amb 261 kg/any. La mitjana europea és de 480 kg/any. I en el grup de països al cap de la llista, trobem països com Noruega, Suïssa, Islàndia o Alemanya. Interessant oi?

Però com ens afecta tot això? Sincerament, fins fa poc jo també pensava: “Per què tant d’enrenou? Al cap i a la fi vivim en països moderns on es recicla moltíssim”…. Però és això, és veritat o és només una excusa per a fer callar les nostres consciències?

D’una banda, ens trobem que hi ha massa deixalles que acaben al contenidor equivocat perquè la gent les llença, sigui per conveniència o per ignorància. Moltes d’aquestes acaben a l’abocador. Vol dir que s’enterraran sense més. Pensa ara per exemple, que el plàstic triga 400 anys a desintegrar-se! I quant de temps fem servir una bossa de plàstic?, i un got d’un sol ús? Una mitjana de 15 minuts! Per si no fos prou, molts són productes derivats principalment del petroli, un recurs no renovable. Realment no cal esmentar-ho. I tot i que és cert que als països desenvolupats disposem de millors eines per al reciclatge, no reciclem ni la meitat del que consumim, i això en els països anomenats desenvolupats.

A més moltes partícules d’aquests plàstics acaben als nostres rius i oceans sense que ho puguem evitar. Aquestes partícules són tòxiques i afavoreixen els canvis hormonals dels peixos i animals del nostre entorn. Peixos i animals que potser nosaltres mateixos acabem menjant i perjudicant-nos també directament. El problema, però és que no només el plàstic és un repte. Els metalls pesants, el paper, els mòbils i altres aparells electrònics, el vidre… Per tots aquests productes es necessiten una quantitat de recursos extraordinaris tant per a produir-los com per a destruir-los.

Així que pensant-ho millor crec que és la nostra feina viure de manera sostenible i deixar a les pròximes generacions sense muntanya d’escombraries i toxines. No trobes?

6 passos per a viure una vida residu zero

Però és realment possible viure en la nostra societat actual sense produir brossa? Hi ha una regla bàsica anomenada de les sis Rs: rebutjar, reduir, reutilitzar, reparar, reciclar, podrir, (co)rrompre (rot, en anglès, és a dir podrir en el sentit de compostar). Aquestes són les sis accions que s’han de dur a terme per a viure un estil de vida segons l’estratègia residu zero. A més han d’aplicarse seguint exactament aquest ordre:

Rebutjar

Got d'un sol ús
Utilitza un got permanent en lloc dels gots d’un sol ús

El primer pas és evitar, no acceptant o directament rebutjant tot allò no desitjat. És cert que costa -sobretot al principi- forca de voluntat, però si vols reduir la quantitat d’escombraries a casa teva comenca per no ficar-hi res inútil com envasos, fullets publicitaris, mostres, regals promocionals, souvenirs, etc. El millor és parlar abans amb el teu entorn (família i amics) i informar-los abans de la teva intenció de canviar el teu estil de vida.

Reduir

Fes lloc per les coses que realment necessites

Interioritza aquesta pregunta: realment necessito això? El consum conscient és la paraula clau. Consumeix només el que sigui estrictament necessari. Això estalvia recursos. Et costarà creure quantes coses hi ha que realment no necessites. I en cas que realment ho necessitis investiga si ho pots demanar en préstec o comprar de segona mà.

Reutilitzar

Comprar llibres al mercat de segona mà
No tot el que comprem ha de ser nou de trinca

El millor exemple de reutilització és la botiga de segona mà o el mercat de puces. Moltes coses usades són encara impecables i es poden seguir utilitzant. Pel que fa a la roba infantil, aquesta pràctica és gairebé una qüestió òbvia i, ens passem la roba per als més menuts entre amics, familiars o veïns. Per què no en altres àmbits?

Els envasos de vidre es poden tornar a utilitzar per fer conserves casolanes, com pots d’emmagatzematge, per a posar una espelma o com a carmanyola. També el cartó dels ous no es trenca després d’usar-lo, permetent la seva reutilització.

Però reutilitzar no només s’ha de fer a casa. Amb envasos reutilitzables (com el iogurt o la llet), la indústria també té moltes possibilitats.

Reparar

Repara abans de llençar les coses
Repara abans de llençar les coses

Si s’espatlla el cotxe, la rentadora o l’ordinador pensem a reparar-los. Si el que s’espatlla és un vestit, una batedora o un despertador no ens sembla tan ‘valuós’ i pensem més aviat a llençar-los a les escombraries. En realitat però, no hauria de ser així. En l’actualitat trobem per exemple, molts vídeos de youtube on s’explica pas per pas com reparar gairebé qualsevol cosa. A més gairebé tothom coneix algun amic o familiar que té facilitat per arreglar coses. L’important és prendre’s el temps i intentar-ho. Les eines també es poden llogar o demanar en préstec.
I si realment no ho aconsegueixes tot sol o no coneixes a ningú que et pugui ajudar, moltes localitats organitzen trobades -anomenades Repair Café- on pots portar les teves coses per reparar gratuïtament. En el pitjor cas, cal preguntar quan costa una reparació. Per exemple cosir un forat d’un abric pot costar-te 6 €, que és molt menys del que costa un abric nou i molt més sostenible. Però reutilitzar no només s’ha de fer a casa. Amb envasos reutilitzables (com el iogurt o la llet), la indústria també té moltes possibilitats.

Reciclar

Residu Zero: reciclar és fonamental
Reciclar és fonamental

La taxa de reciclatge neta a Catalunya és del 32%. Si afegim la part rescatada que ha anat a parar a contenidors equivocats arribem al 40%. L’objectiu per l’any 2020, marcat per Europa és arribar al 50%. Segons les dades de la Generalitat les poblacions més petites arriben actualment a taxes de fins a 60% i són les ciutats les que han de fer els deures i reciclar més. A gairebé tot arreu tenim diferents contenidors pel vidre (verd), el paper i cartó (blau), el plàstic i envasos (groc) i la resta de brossa (gris o negre). La brossa orgànica es diposita al contenidor marró i és la gran oblidada, segons indiquen les xifres. Actualment un 28% de la brossa del contenidor negre/gris acaba a l’abocador, aquí el límit fixat de la Unió Europea pel 2030 és del 10%. I la resta és incinerada un procediment pel qual la UE no ha fixat de moment cap limitació.
El cas és que produir costa recursos i si no evitem o reutilitzem almenys hauríem de reciclar, per evitar més malbaratament d’energia i matèries primeres. Sobretot aquelles no renovables. El reciclatge també costa energia i recursos i tal com veiem només una part relativament petita acaba reciclant-se de veritat.

Compostar (to rot)

Mitjançant el compostatge la brossa es converteix en adob natural
Mitjançant el compostatge la brossa es converteix en adob natural

En el millor cas, tens un contenidor marró per la brossa biològica a la cantonada de casa, si no sempre pots fer servir el sistema local de compostatge. Potser fins i tot tens un jardí on fer el teu propi compostatge.
Un nou invent del Japó ofereix fins i tot una opció de compostatge per a interiors: el Bokashi. No es creen males olors i fins i tot es poden crear bio-desembussador i fertilitzants líquids. L’interessant aquí és que fins i tot la carn, peix cuits i els productes lactis que normalment es dipositen al contenidor negre també es converteixen en terra fèrtil. Però naturalment també les deixalles purament vegetals, produeix un compostatge meravellosament fermentat d’alta qualitat, ja que el material de compost està enriquit amb carbó i microorganismes eficaços. Aquesta és una bona alternativa, ja que la terra Bokashi pot absorbir molta aigua.
Qui només genera residus vegetals gairebé també pot pensar en un sistema de compostatge de cucs.