Per què no aconsegueixes els teus propòsits?

Ens apropem a cap d’any i molts de nosaltres aprofitem per a passar revista a l’any que s’acaba i plantejar-nos algunes noves fites per l’any vinent. És temps de reflexió, valoració i visió de futur.

T’has plantejat mai per què és tan difícil aconseguir allò que et proposes? De vegades ens adonem que any rere any ens plantegem les mateixes fites, per a descartar-les algunes setmanes o dies després. A continuació t’explico alguns trucs que espero que t’ajudin a tenir més èxits aconseguint complir les teves fites més difícils.

El que ens hem de plantejar primer és: què volem aconseguir? De vegades costa una mica formular les fites d’una manera adequada i motivadora. Sovint ajuda començar  per una visió genèrica. Si en aquest moment no se t’acudeix res, pensa en els diferents àmbits de la teva vida: la salut, les finances, la parella, la família i tú mateix. De què acostumes a queixar-te? Et trobes massa gras o massa prim? No tens mai diners per anar de vacances? No tens mai temps per passar en parella? Parles massa poc amb la teva germana? No tens mai temps de llegir o t’agradaria aprendre francès d’una vegada?

Formula el propòsit correctament

Si el teu propòsit no està ben formulat, potser és més aviat un desig i no un propòsit. Podríem dir que un objectiu ben formulat ja està mig aconseguit. No és una exageració i de fet moltes vegades fracassem en aconseguir els nostres objectius, perquè no estan formulats correctament.

Un objectiu S.M.A.R.T.

Els anglesos i els alemanys utilitzen l’acrònim SMART per a recordar tots els elements que ha de contenir un objectiu ben formulat:

Specific (específic) L’objectiu ha de ser descriptiu i suficientment específic per a deixar ben clar de què es tracta. Aquest és potser el punt principal i el nostre èxit dependrà de com formulem el nostre objectiu. Exemple: No és el mateix dir: “vull perdre pes” que “vull perdre 5 quilos de pes fent una dieta més saludable”. Mentre que el primer exemple és massa genèric i no deixa clar ben bé que hem de fer el segon és més concret i estructurat.

Measurable (mesurable) Que sigui mesurable és molt important per la motivació i la valoració posterior, hem aconseguit el què ens proposàvem? Exemple: “vull perdre 5 quilos de pes fent una dieta més saludable en 3 mesos”. En aquest cas podem mesurar els quilos que hem perdut i en quant de temps ho hem fet.
Si no hem complert l’objectiu, podem reflectir-hi i reformular-lo, si era massa ambiciós o no hem utilitzat el mètode adequat. Aquest mètode de correcció i reformulació ens apropa més al compliment de la fita.

Attainable (realista) Un objectiu ha de ser realista, en el sentit que hem d’estar convençuts  que podrem assolir-lo. Si ens proposem una fita per la qual no tenim les qualitats necessàries o els diners o el temps que cal, ens frustrarem i no només no assolirem aquest objectiu sinó que perdrem motivació per assolir-ne d’altres. Exemple: “vull comprar-me un iot nou i luxós l’any vinent” Si partim d’una situació en què potser no tenim feina actualment i els diners escassegen, potser seria millor començar  amb una fita per a trobar feina estable.

Relevant (rellevant) L’objectiu plantejat ha de ser també rellevant per a tu mateix. Una cosa que realment vulguis aconseguir i et motivi. Si no tinc cap afinitat pels idiomes ni cap necessitat d’aprendre’n, posar-me l’objectiu d’aprendre francès potser no tindrà gaire sentit.

Timely (puntual o determinada en el temps) El nostre objectiu ha de tenir una data de caducitat. Si només diem que volem aprendre francès, tindrem la sensació que no avancem gaire, en canvi si diem “vull tenir un nivell A2 en francès en 6 mesos” el termini de 6 mesos ens servirà com a motivació mentre avança  el temps i també després dels 6 mesos per a revisar si hem complert l’objectiu o no.

Planeja estratègicament

Un cop has definit els teus propòsits has de planejar com aconseguir-los. Si els objectius estan ben redactats, et serà més fàcil dissenyar aquest pla. Descriu quins requisits són necessaris per a assolir la fita i comprova si els compleixes. Si no, reformula l’objectiu, de manera que puguis assolir la fita o el requisit necessari per a assolir aquesta fita en un futur definit.

Pensa quin serà el primer pas i quines són les principals fases i fites dins el teu propòsit. Desenvolupa estratègies de motivació i possibles plans B en cas que hi hagi imprevistos.

Detalla o trenca el teu propòsit en fites més petites i curtes, per anys, mesos, setmanes i dies. Per exemple un objectiu com “estudiar la carrera de medicina” es pot dividir en fites més petites com fer el treball de fi de curs, aprovar el semestre, aprovar l’assignatura de XY, fer la matrícula, etc. Preguntat què pots fer cada mes/setmana/dia/moment per apropar-te més al teu objectiu.

No planegis massa just de temps i recursos. Afegeix toleràncies i pauses. Pensa que no tot surt bé a la primera i que tots necessitem pauses i desconnectar.

Simplement fes-ho

Deixa de planejar i comença  a posar fil a l’agulla. Oblida’t del multitasking i concentrat en una cosa a la vegada. Els resultats seran molt millors. Recorda-te’n de premiar-te cada cop que assoleixis una fita important o intermèdia. Mantenir la motivació alta és molt important.

Descansa quan ho necessitis i aprofita els moments d’energia extra per a avançar tant com puguis. Normalment quan agafis un ritme, veuràs que assolir fites et dóna energia extra per a continuar treballant per a assolir propòsits més grans.

Valora, aprèn i torna a comencar

Que t’hagis proposat assolir un objectiu no vol dir que ho aconsegueixis, si més no, la primera vegada. Per això és important repassar els passos que has seguit, reflexionar i aprendre que ha sortit diferent d’allò que esperaves. Reformular el teu objectiu, eliminar-lo o canviar-lo per un altre són algunes de les possibles opcions per a continuar millorant, sense desanimar-te.

No t’oblidis de mantenir ben visibles els objectius que sí que has assolit. També aquí pots reflexionar, què ha anat bé i quins passos han estat encertats per a aconseguir el propòsit. De les errades s’aprèn però també dels encerts.