El cel i l’infern, segons una antiga llegenda

Diu la llegenda que a un vell home just i savi se li va concedir el desig de visitar l’infern.

Visita a l’infern

Un cop allà va quedar molt sorprès de veure unes taules molt llargues i amples, parades a vessar amb tota mena d’aliments de tot arreu del món, amb molta delicadesa i luxe. 

L’home no se’n sabia avenir, ja que sempre havia imaginat l’infern com un lloc de càstig i penitència. De seguida però va descobrir uns éssers prims i demacrats per la gana, que rondaven per allà amb un humor típic de qui no ha menjat en molt de temps. L’ancià va veure que carregaven unes culleres de fusta de mida molt llarga, semblants al rem d’una barca. Un servidor de l’infern li va explicar, que només podien menjar fent servir aquest estri de fusta. D’aquesta manera per molt que poguessin abastar aquests aliments tan deliciosos, no aconseguien mai de ficar-se’ls a la boca, ja que el pal de la cullera era massa llarg.

Visita al cel

L’home va quedar tan impactat pel que va veure que mort de curiositat va demanar visitar el cel aquell mateix dia. I com que era un home extraordinàriament savi i bondadós, li varen concedir el desig.

Aquest cop va ser un àngel que l’acompanyava cap a una sala molt similar a on havia estat mentre visitava l’infern. L’home va quedar sense paraules en veure que al cel hi havia una taula parada exactament igual que la que havia vist a l’infern. Seguidament va cercar amb la mirada fins a localitzar la gent. I va quedar encara més sorprès, en veure que tothom feia una cara saludable, somreia i tenia un cos visiblement ben alimentat. Les culleres!, va pensar tot clavant la seva mirada en aquelles llargues culleres de fusta, que justament, també eren iguals que les que havia vist mentre visitava l’infern.

Amb cara de no entendre res va observar-los durant una bona estona fins que se’n va adonar de quin era el seu secret. Mentre que a l’infern tothom es preocupava només de sí mateix i de ficar-se a la boca allò que podia, al cel tothom alimentava els altres. Amb aquelles culleres tan llargues era gairebé impossible menjar tot sol, mentre que era molt fàcil donar menjar a qui tenien al costat. El secret era preocupar-se dels altres i tothom tindria menjar de sobres.

Molt agraït per la lliçó apresa aquell savi home va tornar aquell dia convençut que està en la mà de l’home mateix convertir inferns en cels.